Les fàbriques de Sallent i Cabrianes

From Laboratori ciutad de la Biblioteca de Sallent
Jump to: navigation, search

FÀBRICA DE LA XIBÈRIA

Fàbrica tèxtil desapareguda, fundada el 1804 per Antoni Casajuana que va formar companyia amb Joan Bosch. El 1814 anul·laren la societat. Fins el 1845 Antoni Casajuana va fer societat amb Pere Font, fargaire d’aram de Sallent, pel que també se la coneixia per la fàbrica del Fargaire. Posteriorment van fer societat amb Josep Pons i Manuel Balet i aquesta societat va portar el nom de Balet i Companyia. Actualment només se’n sap que la propietat final va ser de la família Iglésies els quals també eren propietaris de la Fàbrica de Guix, i de l’edifici de Cal Sellarès.

{{#display_map: 41° 49' 19.2" N, 1° 53' 43.2" E }}


La Xibèria

FÀBRICA DE CAL RAMON i FÀBRICA DE CAL REI

Estava situada al costat del Pont Vell. Propietat de la societat Manuel Solà i Cia que al 1806 comprà la farga que existia en aquest punt i la reconvertí en fàbrica tèxtil. Al 1818 ja funcionava. El 1828 es va partir la fàbrica, la part més propera al pont va ser propietat de Ramon Esteve i es va conèixer com a Fàbrica de Cal Ramon. L’altra part se’n va dir Fàbrica de Cal Rei, que va ser durant molts anys la fàbrica dels Viladomiu fins que van fundar la colònia tèxtil del mateix nom.

{{#display_map: 41° 49′ 26″ N, 1° 53′ 33″ E }}


Cal Ramon

FÀBRICA DE CAL SALA

Els primers orígens els trobem abans del 1822, tot i que les ressenyes més vàlides són del 1842 amb el nom de Prat, Valls i companyia, encapçalada per Sebastià Prat i Muntanyà. Estava situada al carrer Sant Bernat i se l’anomenava Cal Prat. Al 1862 ja tenia 24 telers mecànics. Quan va morir (1875) va deixar l’empresa al seu nebot Teodor Prat, el qual també va obrir una nova fàbrica a Puig-Reig fundant la Colònia Prat.

Entre el 1901 i 1903 va passar a mans de la família Sala de Sallent (Josep i Gaspar Sala) provinents del gremi de paraires. La Tèxtil Cotonera SA va aconseguir ser la segona fàbrica tèxtil més important de Sallent fins que als anys 60 la van tancar i se la van vendre a Metales y Plateria Ribera SA, coneguda com “Les Culleres”.

{{#display_map: 41° 49′ 20″ N, 1° 53′ 50″ E }}


Cal Sala


FÀBRICA DE CAL TORRES o FÀBRICA TORRES AMAT

Construïda al 1814 per Antoni Torres i Amat. L’any 1830 l’industrial Ramon Bonaplata i Corriol, va fer societat amb Joan Vilaregut i van arrendar-li la fàbrica durant cinc anys. Van ser els primers a tot Espanya en utilitzar telers mecànics de cotó. En acabar el contracte el 1835 només el va renovar Joan Vilaregut fins el 1855 que es construir una nova societat que portava el nom de Torres i Companyia i va tenir una durada de 10 anys.

Finalment al 1874 la família Torres va tornar a dirigir la fàbrica fins el 1887 en què la societat feu fallida. Actualment l’edifici acull la Biblioteca de Sallent.


FÀBRICA DEL MALPÀS

Joan Mas i Cia. va comprar el terreny el 1850 i la va edificar el 1852. Posteriorment el 1904 va ser adquirida per l’industrial Llorenç Mata i Pons, propietari també de la colònia Cal Casas de Puig-reig i d’altres fàbriques en diverses poblacions de Catalunya. Estava formada per 3 quadres de 80 telers cadascuna i la seva plantilla laboral era de 300 obrers. Entre 1911 i 1936 s’hi van fer vàries ampliacions i entre 1942 a 1962 hi havia 504 telers treballant. Va finalitzar l’activitat el 1977.

{{#display_map: 41° 49′ 47″ N, 1° 52′ 58″ E }}


FÀBRICA DE CAL BERENGUER de Cabrianes

Fundada per Josep Berenguer i Vilarasau el 1905. En aquells moments la raó social era Sobrinos de Berenguer. Al 1920 va passar a anomenar-se Manufacturas Berenguer SA. La família Berenguer la va tenir fins el 1989 amb 590 telers funcionant i a causa de la crisi se la van vendre a Eudald Gonfaus.

La nau central d’aquesta fàbrica es considera la més gran de l’època modernista a Catalunya. Com que hi treballava gent d’Artés, Sallent i Santa M.d’Oló s’hi van construir pisos per als treballadors de fora. Hi van arribar a viure un centenar de persones.

{{#display_map: 41°47' 56.6" N, 1° 54' 14.5" E }}


Cal Berenguer


FÀBRICA DE CAL SITGES o també DEL PONT DE CABRIANES

Situada a 4 km d’Artés, la fàbrica i el salt d’aigua estaven al terme de Sallent i els pisos del obres i altres serveis al terme de Sant Fruitós de Bages.

Fundada el 1880 per Joaquim de Bertran i Calderó, que va modernitzar la turbina. En la seva època més esplendorosa van arribar a ser uns 200 treballadors, es va construir una barriada pels obrers, un hostal, una església parroquial i una escola. El 1897 els Berenguer, amos també de la fàbrica de Cabrianes la van arrendar i hi van traslladar la filatura. Als voltants de 1910 va passar a ser propietat de Jaume Sitjes i Riera, amb el nom de Jaume Sitjes SA. Al 1949 tenia 215 telers i es va tancar el 1962.

{{#display_map: 41° 46′ 32″ N, 1° 54′ 12″ E }}


FÀBRICA VELLA

Té els seus orígens al 1806, promoguda pel fabricant Josep Claret Xambó i els seus socis Isidre Soler Claret i Andreu Mas Bertran, que volien una fàbrica en un indret de Sallent anomenat “Fuerte Pio”. Malgrat les dificultats i entrebancs que varen tenir per construir-la: Primer amb el Bisbe de Vic per la construcció de la resclosa; després amb el propietari dels horts del Traval per la por que tenia al perill d’inundació que això suposava; també amb els administradors de l’Hospital dels pobres de Sallent propietaris dels terrenys i finalment amb la guerra del Francès (1808-1814) hi ha constància que al 1825 ja es trobava construïda i que al 1829 es va presentar al Reial Patrimoni del Principat per a la seva aprovació, va esdevenir una de les primeres fàbriques mogudes amb energia hidràulica al riu Llobregat.

Al llarg dels anys va tenir diverses reformes, ampliacions i divisions entre els seus socis. Fins el període de la guerra civil 1936-1939 les instal·lacions van ser explotades per l’empresa Fàbriques Solervicens. Després de la guerra, de 1940 a 1970 va ser la millor època de la Fàbrica Vella se’n va fer càrrec la societat Manufacturas de Fibras Textiles, S.A. i l’any 1942 construiren una nova nau. El març de 1963 comença la primera crisi de l’empresa. S’acomiaden 160 treballadors. Es fan diversos intents per aixecar l’empresa però el 30 de setembre de 1970 tanca definitivament. El 1 d’octubre de 1970 es funda la Cooperativa Industrial de Manufactura de Fibres Tèxtils com a últim intent de supervivència. Va deixar de funcionar el 1988.

{{#display_map: 41° 49′ 36″ N, 1° 53′ 30″ E }}


Fàbrica Vella


FÀBRICA DE CA L’ARAU

Fundada pe Martí Arau i Quintana. El 1949, regentada per Valentí Arau Martín tenia 120 telers i 80 treballadors.


FÀBRICA DE CAL CARRERA

Fundada per Josep Carrera el 1924 dedicada a la fabricació de de teixits diàfans i gases hidròfiles. Quan es va cremar l’edifici va adquirir una de les naus més noves de la Fàbrica Vella, aleshores ja tancada, i allà va continuar la producció de gases amb el nom de Tejidos Diáfanos, SA fins el seu tancament.

{{#display_map: 41° 49' 14.7" N, 1° 53' 47.8" E }}


FÀBRIQUES TÈXTILS DE TIPUS FAMILIAR

ESTEVE PADULLÉS – JOSEP M. CAMPRUBÍ- CATALINA FLORES – GALIANO ORRIOLS- IMMACULADA CANAL- JOSEP MANUEL GÓMEZ – PILAR ESCLUSA – ESTEVE FAINÉ – LLUÍS FERRER – BARTOMEU TUDELA – JORDI SUNYER – J.A. MEDINA – JERONI PLA – FRANCISCO PAREJA – J.M. MORA – JOAN VALLDEPÉREZ – JOSEP SOLER CIRERA